UN HUMEDAL EN PELIGRO

Comisario Europeo de Medio Ambiente
Sr. Stavros Dimas,

La Asociación GELIBRE para la protección del medio ambiente de un pequeño municipio, Adsubia, situado en el norte de la provincia de Alicante (España) se dirige a la Dirección General que usted preside para exponerles una situación de desarrollo urbanístico desproporcionado, erroneo, injustificado y, sobre todo, des del punto de vista ambiental no sostenible.

El municipio de Adsubia está formado por dos pequeños pueblos –Adsubia y Forna- que suman 600 habitantes (200 de los cuales són residentes). En la actualidad hay una urbanización que crece poco a poco en un entorno montañoso muy cerca del pueblo de Adsubia con un gran impacto paisagístico i sobre el mismo entorno urbano. Nuestro municipio se encuentra cerca del humedal Parque Natural de la Marjal Pego-Oliva, dentro de la zona de amortiguación de impactos definida a los efectos previstos en el artículo 29 de la Ley 11/1994 de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana (Decreto 280/2004, de 17 de diciembre, del Consell de la Generalitat).

Ahora hay tres nuevos proyectos urbanísticos sobre otros tres espacios naturales que ya cuentan con la aprobación provisional del Ayuntamiento de Adsubia y que supondran la construcción de 1958 nuevas casas, con una población sobrevenida de más de 6000 personas en un pequeño municipio del interior que no dispone de infraestructuras adecuadas ni puede preservar un entorno natural y paisagístico extraordinario, en serio peligro de desaparición por intereses urbanísticos ajenos a los ciudadanos.

Estos tres proyectos, que se ubicaran en los 1.145.009 m² de montaña, se sustentan sobre una normas subsidiarias de 1981 que declararon todos nuestros montes aptos para ser urbanizados. En nuestro municipio ninguna zona goza de la calificación de zona protegida, desde hace 25 años.

Las tres nuevas urbanizaciones –pendientes de la aprobación definitiva por parte de la Conselleria de Territorio y Vivienda, que tiene las competencias en urbanismo- han previsto el suministro de agua potable y para riego de jardines, piscinas y zonas verdes con la conexión a la red pública actual del municipio. Esta red de suministro de agua funciona con las extracciones que hace una Sociedad Agraria de Transformación (SAT “Cristo del Milagro”) dedicada a usos agrícolas. La captación de aguas subterraneas de esta sociedad se hace en el mismo centro del acuífero Albuerca-Gallinera-Mustalla, como también las otras explotaciones privadas –también para usos agrícolas- que hay cerca del pueblo de Forna.

En la zona, en nuestra comarca de la Marina Alta cuya capital és Dénia, el acuífero de Gallinera-Mustalla se considera excedentario en el sentido que las captaciones que se hacen son menores que el volumen que se recupera anualmente. Però eso, que sea excedentario, es lo que hace posible la existencia del humedal, el Parque Natural de la Marjal Pego-Oliva. No obstante, debemos también decir que casi todos los acuíferos de la comarca son deficitarios y en la actualidad muchos de ellos estan siendo sobreexplotados. La aparición continuada de nuevas urbanizaciones (con jardín, piscinas, campos de golf, aumento de la demanda de las viviendas...) puede agravar sustancialmente el problema de abastecimiento i acentuar de forma irreversible los déficits hídricos en un territorio que se abastece casi en su totalidad de recursos subterraneos propios y que sufre –dada una gran concentracón de población en periodos estivales- momentos importantes de escasez de agua, sobre todo en épocas de sequía.

La unidad hidrogeológica referenciada es el principal proveedor del río de Bullent, que es a su vez el principal y fundamental suministrador de agua dulce al Parque Natural de la Marjal Pego-Oliva (que forma parte del Convenio RAMSAR). El Plan de Ordenación de Recursos Naturales del Parque (Decreto 280/2004, de 17 de diciembre, del Consell de la Generalitat Valenciana) indica como una directriz general que “la aportación principal para la gestión hídrica del parque tendrá que ser, fundamentalmente, de agua dulce procedente del río Bullent. Los aportes de agua al arrozal procederán también prefrentemente del río Bullent, suplementándose cuando se precise de los pozos de Mustalla” (art. 17, ap.d); i también que “En el río Bullent, se mantendrá un caudal para usos ecologico y para riego de terrenos en la duna costera” (art. 17, ap. f.)

También en el artículo 15 del mismo Decreto 280/2004 del Consell de la Generalitat Valenciana dice: “La explotación de los acuíferos deberà ajustar las extracciones totales en el año medio con los recursos renovables estimados, con el objetivo de mantener lo más estable posible el nivel piezométrico. (...); las nuevas captaciones en la Zona de Amortiguación de Impactos requeriran de evaluación de impacto amiental.”.

En algunos sectores de la zona hay problemas de salinización local natural potenciada por nuevas extracciones: sierra de Mustalla i de Segària (Ballesteros Navarro, J; Grima Olmedo, J; López Gutiérrez, J; Rodríguez Hernández, L). Por tanto tampoco en este caso de las nuevas urbanizaciones de tres sectores en el municipio de Adsubia se puede proceder –como lo estan haciendo- a la ligera con nuevas captaciones de aguas subterraneas, sobre todo si están relacionadas –como es el caso- con el humedal del Marjal Pego-Oliva, referente a los caudales necessarios para su mantenimiento, para su buena salud. Es evidente que el crecimiento urbanístico en la zona no puede ser infinito i desproporcionado, i que se tiene que limitar, no incrementar, el consumo de agua subterranea.

Los tres proyectos de urbanización estan dentro de la la Zona de Amortiguación de Impacto (Decreto 280/2004, del Consell de la Generalitat. Art. 86), y, a parte de destrozar unas zonas de montaña de un gran valor paisagístico, pueden poner en peligro el equilibrio natural del humedal Marjal Pego-Oliva.

Nuestra asociación pide a los organismos competentes y responsables, también al que usted preside, lo siguiente:
Información sobre el efecto que pueden tener estas nuevas captaciones, y también las de futuros planes en la zona, sobre el entorno natural inmediato y particularmente sobre la pervivencia y sostenibilidad del Parque Natural de la Marjal Pego-Oliva.
Que se exiga un verdadero y serio informe de impacto ambiental que se ajuste a la legislación vigente (el informe de impacto presentado en los tres proyectos urbanísticos indicados no contienen ninguna referencia al humedal).
La garantia del suficiente y estable caudal hídrico del río Bullent que permita un mantenimiento óptimo y estable –presente y futuro- del humedal del Marjal Pego-Oliva.
Que no se permitan más actuaciones –en este caso urbanísticas- que puedan provocar la variación del nivel freático y la intrusión de agua salada hacia el interior de la zona (salinización y desertización). El desarrollo urbanístico equivocado, desproporcionado innecessario e insostenible, que beneficia solo a unos pocos, no debe hipotecar el futuro de nuestro entorno natural. Les pedimos que hagan las gestiones oportunas para que esto no suceda.




Adsubia, 23 de marzo de 2006

URBANISME, INCENDIS I REFORESTACIÓ

L’Associació per a la protecció mediambiental de l’Atzúbia GELIBRE denuncia una vegada més el menyspreu que mostra l’alcalde pel medi natural del nostre poble. El sr. Reig mai no ha fet ni promogut cap reforestació en les muntanyes reiteradament incendiades en el terme municipal de l’Atzúbia: potser perquè, com ell mateix diu, no hi ha sòl protegit per unes normes subsidiàries redactades i aprovades l’any 1981 quan ell ja era alcalde. Fa anys que li demanem una moratòria urbanística per encetar l’elaboració d’un PGOU que ordene el nostre territori, que contemple les necessitats reals del municipi, que mire de protegir i preservar el patrimoni natural i cultural i que mire, en definitiva, per l’interès general, present i futur. Contra tota raó i sense una mínima responsabilitat pública ha convertit el terme, el paisatge, el patrimoni i l’entorn més immediat en un potencial solar que provocarà un desmesurat i temerari desequilibri urbanístic que esgotarà recursos i saturarà les infrastructures.

L’incendi de la Moleta d’aquest cap de setmana ens ha destruït una vegada més un paisatge que s’estava recuperant del darrer incendi de fa uns anys, aquell també ja semblava provocat. Malauradament, el projecte d’urbanització que el PP de l’Atzúbia va aprovar a gener tindrà un impacte encara major que les maleïdes flames sobre el poble, la seua població, els recursos hídrics (l’aqüífer de Mustalla) i sobre unes infrastructures pensades per als 600 habitants però molt insuficients per al violent i sobtat augment de població previst en la urbanització de la Moleta.
Cada any les flames –tot apunta que provocades- ens arrasen el terme de l’Atzúbia, i també el de la Vall de Gallinera. Quan faran alguna cosa? Per què no es demana, s’imposa i es fa efectiva la reforestació de les zones devastades pel foc?

El que ha fet el foc aquest cap de setmana sobre la Moleta, ja van començar a fer-ho quan, amb o sense el permís de l’Ajuntament, les excavadores hi van fer un brutal moviment de terres, molt abans de presentar el PAI. El senyor alcalde no sol·licitarà la reforestació de la zona, però tampoc ens ha contestat quan i a qui va autoritzar per fer aquell moviment de terres. El que ha destruït ara el foc no és irreversible, tot i que no mai s’haja considerat per part de l’administració la necessitat de cap reforestació; la devastació que provocarà la construcció només a la Moleta de 500 cases (i 1500 a Forna) serà molt superior i es pot evitar ara, després ja no. Hem de perseguir aquells que encenen les muntanyes i permetre però, que la seua destrucció la faça el negoci privat i l’especulació amb la connivència de l’administració pública?

L’Atzúbia, 9 de març del 2006

MANIFEST DE COMPROMÍS PEL TERRITORI

COMPROMÍS PEL TERRITORI
(València, 25 de febrer)

Durant els darrers anys, el territori valencià està patint el major conjunt d’agressions de la seua història recent. L’Horta, les Marines, la Plana de Castelló, la costa i l’interior, són progressivament destruïdes, desapareixent baix una capa d’asfalt i formigó.

Urbanitzacions sense control, camps de golf i centres d’oci fora de mida, s’escampen per tot arreu, acompanyats d’un excès de noves vies de comunicació i d’infrastructures molt sovint innecessàries.

S’especula amb la terra i amb l’aigua, es destrossa el paisatge, el medi natural i el patrimoni cultural, amb al permisivitat interessada i la complicitat activa de les administracions locals i autonòmiques.

La progressiva liquidació de l’economia agrària i una nefasta gestió dels recursos hidràulics i energètics vénen a agreujar aquest panorama.

Darrere de tot això, una economia basada en el turisme massiu i en la construcció, que només busca el benefici particular immediat, en perjudici de tot interès social.

Cal una resposta col·lectiva, un compromís actiu dels ciutadans i les ciutadanes del nostre País, per exigir que es frene la destrucció i l’especulació, a favor d’una alternativa econòmica i social que respecte el territori, racionalitze els recursos naturals i energètics, redrece l’agricultura i garantisca la participació de la ciutadania en les decisions.

COMPROMÍS PEL TERRITORI, com a assemblea ciutadana oberta de col·lectius i plataformes que arreu del País treballen per tots aquestos objectius, et convida a sumar-te a l’esforç per aconseguir-ho.

DIVERSES ENTITATS I COL·LECTIUS ES CONCENTREN A VALÈNCIA EN DEFENSA DEL TERRITORI

GELIBRE TAMBÉ HI VA SER EL 25 DE FEBRER.
L’Associació GELIBRE, del poble de l’Atzúbia (la Marina Alta), vol condemnar també públicament, tantes vegades com calga, la destrossa continuada del nostre territori, i demana la preservació de l’entorn natural i paisagístic del nostre dissortat País, creu necessari exigir i reivindicar el respecte social i cultural de cadascun dels nostres pobles; l’equilibri i el respecte mediambiental dels nostres rius, dels nostres barrancs, dels nostres aqüífers, de les nostres muntanyes, de les marjals. Neguem l’aparent consens social que legitima el desficaci urbanístic que els nostres governants han triat per al poble de l’Atzúbia, per a la comarca i per tot el país valencià. Ens oposem a la privatitzatció del nostre entorn, del nostre medi, dels espais naturals que ens pertanyen, a nosaltres i als nostres fills; de res no serveix que el Parlament Europeu i la Comissió qüestionen una vegada més el model valencià de creixement urbanístic, ni que el creixement econòmic a costa del medi ambient siga, com ha dit el director de l’últim informe internacional sobre l’índex de gestió ambiental, “un mal camí, que a la llarga passa factura”; ni tampoc les alertes sobre els dèficits hídrics ni dels consums excessius d’aigua.
En 10 anys, i amb una legislació que ells mateixos han qualificat d’errònia, han cimentat milions i milions de metres. Diuen que són els primers en política medioambiental: és veritat, ningú ha destrossat tant de territori en el darrers anys en el nostre País; diuen que han protegit més territori que mai: també és veritat, han declarat els parcs naturals i han omplit de xalets totes les muntanyes que els envolten. La marjal de Pego-Oliva n’és un exemple ben il·lustratiu, malauradament, i que els nous projectes urbanístics, amb el saqueig present i futur de les aigües subterrànies, poden posar en perill.
Al poble de l’Atzúbia no hi ha res protegit, només les promotores i les mercantils que volen cimentar 1.200.000 m² més, amb dos mil habitatges: uns projectes aprovats a corre-cuita amb la LRAU i amb unes normes subsidiàries aprovades l’any 1981 sobre una normativa preconstitucional, i que molt poc tenen a veure amb les necessitats i valors mediambientals d’avui en dia. L’impacte sobre la població i sobre el medi natural serà brutal en un poble de 600 habitants situat a les portes de la Vall de Gallinera i que ha rebut un triple atac de tres mercantils i ha tingut la desgràcia de tenir uns governants, almenys, molt irresponsables, sense un projecte de futur que esperen asseguts a les portes de l’ajuntament l’arribada del mercedes del promotor. En les muntanyes del nostre poble, en les muntanyes del País Valencià no hi ha llauradors ni taronges, hi ha especulació, negoci i destrucció.
GELIBRE es pregunta per què el Sr. Blasco i la Conselleria que dirigeix treballen tant? De què ens serveix una Llei d’Ordenació del Territori? I una altra per al patrimoni cultural, la protecció del paisatge.... Ara la LUV que ocupa el lloc de la LRAU. I les muntanyes, les formes de vida, el patrimoni, l’aigua del nostre terme municipal, a la porta mateixa de la Vall de Gallinera? Sr. Blasco, amb unes simples, anacròniques i obsoletes normes subsidiàries de l’any 1981 es pot urbanitzar tot un terme, convertit, com tot el País, en un solar.
JA N’HI HA PROU!