DIVERSES ENTITATS I COL·LECTIUS ES CONCENTREN A VALÈNCIA EN DEFENSA DEL TERRITORI

GELIBRE TAMBÉ HI VA SER EL 25 DE FEBRER.
L’Associació GELIBRE, del poble de l’Atzúbia (la Marina Alta), vol condemnar també públicament, tantes vegades com calga, la destrossa continuada del nostre territori, i demana la preservació de l’entorn natural i paisagístic del nostre dissortat País, creu necessari exigir i reivindicar el respecte social i cultural de cadascun dels nostres pobles; l’equilibri i el respecte mediambiental dels nostres rius, dels nostres barrancs, dels nostres aqüífers, de les nostres muntanyes, de les marjals. Neguem l’aparent consens social que legitima el desficaci urbanístic que els nostres governants han triat per al poble de l’Atzúbia, per a la comarca i per tot el país valencià. Ens oposem a la privatitzatció del nostre entorn, del nostre medi, dels espais naturals que ens pertanyen, a nosaltres i als nostres fills; de res no serveix que el Parlament Europeu i la Comissió qüestionen una vegada més el model valencià de creixement urbanístic, ni que el creixement econòmic a costa del medi ambient siga, com ha dit el director de l’últim informe internacional sobre l’índex de gestió ambiental, “un mal camí, que a la llarga passa factura”; ni tampoc les alertes sobre els dèficits hídrics ni dels consums excessius d’aigua.
En 10 anys, i amb una legislació que ells mateixos han qualificat d’errònia, han cimentat milions i milions de metres. Diuen que són els primers en política medioambiental: és veritat, ningú ha destrossat tant de territori en el darrers anys en el nostre País; diuen que han protegit més territori que mai: també és veritat, han declarat els parcs naturals i han omplit de xalets totes les muntanyes que els envolten. La marjal de Pego-Oliva n’és un exemple ben il·lustratiu, malauradament, i que els nous projectes urbanístics, amb el saqueig present i futur de les aigües subterrànies, poden posar en perill.
Al poble de l’Atzúbia no hi ha res protegit, només les promotores i les mercantils que volen cimentar 1.200.000 m² més, amb dos mil habitatges: uns projectes aprovats a corre-cuita amb la LRAU i amb unes normes subsidiàries aprovades l’any 1981 sobre una normativa preconstitucional, i que molt poc tenen a veure amb les necessitats i valors mediambientals d’avui en dia. L’impacte sobre la població i sobre el medi natural serà brutal en un poble de 600 habitants situat a les portes de la Vall de Gallinera i que ha rebut un triple atac de tres mercantils i ha tingut la desgràcia de tenir uns governants, almenys, molt irresponsables, sense un projecte de futur que esperen asseguts a les portes de l’ajuntament l’arribada del mercedes del promotor. En les muntanyes del nostre poble, en les muntanyes del País Valencià no hi ha llauradors ni taronges, hi ha especulació, negoci i destrucció.
GELIBRE es pregunta per què el Sr. Blasco i la Conselleria que dirigeix treballen tant? De què ens serveix una Llei d’Ordenació del Territori? I una altra per al patrimoni cultural, la protecció del paisatge.... Ara la LUV que ocupa el lloc de la LRAU. I les muntanyes, les formes de vida, el patrimoni, l’aigua del nostre terme municipal, a la porta mateixa de la Vall de Gallinera? Sr. Blasco, amb unes simples, anacròniques i obsoletes normes subsidiàries de l’any 1981 es pot urbanitzar tot un terme, convertit, com tot el País, en un solar.
JA N’HI HA PROU!