NO AMB DINERS PÚBLICS

Nota de premsa:

Gelibre denuncia que l’ampliació de la depuradora d’aigües residuals es pague amb diners públics.
L’EDAR de l’Atzúbia és manifestament insuficient per al tractament de les aigües residuals del PAI previst, amb l’aprovació provisional per l’Ajuntament, al sector 7 de la Moleta (439 habitages segons projecte). Així ho vam denunciar en les al·legacions fetes en el període d’exposició pública. I la resposta ha arribat en forma de projecte d’ampliació d’una estació de depuració d’aigües residuals que va ser dissenyada i construïda fa poc temps per a servir una població concreta: la nostra. És una prova claríssima del model de planificació urbanística del Consell Valencià i de l’Ajuntament de l’Atzúbia; i també que l’EDAR en construcció del poble de Forna (amb un cabal de 60m³/dia, la de l’Atzúbia que ara ampliaran es va construir de 300m³/dia) no pot assumir el sanejament d’aigües dels dos desvergonyits PAI’s de Monverd (segons fitxa de planejament amb 719 habitatges, en el sector 1; i 800 en el sector 3). La planificació urbana i el ritme de construccions el dissenyen i el marquen, almenys en el municipi de l’Atzúbia, els propis promotors.

L’ampliació de la depuradora d’aigües residuals de l’Atzúbia que es farà amb diners de l’erari públic no respon a les necessitats actuals del poble, sinó als interessos i necessitats de les promotores i mercantils privades. Amb aquesta ampliació anunciada es podran executar els seus negocis privats sense entrebancs legals però amb un impacte brutal sobre el paisatge. La recentment derogada LRAU, el procés de caducitat de la qual ha estat aprofitat, paradoxalment, per aprovar un munt de PAI’s, preveia que les despeses per a cobrir un dels objectius imprescindibles dels Programes (suplementar las infraestructuras ... para no menguar ni desequilibrar los niveles de calidad, cantidad o capacidad de servicio existentes o deseables. art.30.1.B) eren repercutibles en la propietat del terreny. A l’Atzúbia no caldrà, l’administració autonòmica, governada pel Partit Popular, n’assumirà els costos. Entretant, els nostres xiquets i xiquetes de l’escola pública hauran de suportar en centres de primària i en l’Institut de Pego, per exemple, unes infrastructures educatives públiques tercermundistes. Les necessitats educatives –tantes vegades denunciades- són molt menys urgents que els interessos particulars del desmesurat, descontrolat i perniciós negoci urbanístic.

GELIBRE demana, ara que l’Administració local i autonòmica reconeix explícitament la manca d’infrastructures, la desestimació dels 3 PAI’s presentats i l’inici d’una raonable planificació urbanística que contemple les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes del nostre poble, que respecte l’entorn natural, que minimitze l’impacte ambiental, que garantisca un aqüífer excedentari, el de Mustalla, perquè puga seguir abastint d’aigua el riu de Bullent, el recurs hídric més important per al manteniment del parc natural de la marjal, no siga cas que creem totes les condicions possibles perquè deixen d’existir ecosistemes que requereixen l’aigua: com el de la marjal. En definitiva una planificació urbanística que mire per l’interès general, present i futur, i que tinga en compte els costos ecològics i socials.

L’atzúbia, 9 de febrer de 2006