LLICÈNCIA NOVA, LEGISLACIÓ VELLA?

L’Associació per a la protecció mediambiental de l’Atzúbia GELIBRE ha presentat un escrit a l’Ajuntament de Pego sol·licitant la revisió i, si escau, la revocació de la llicència urbanística atorgada a la mercantil Pavimentos Bituminosos Serrano SL que sol·licità llicència per a “una modificación de la cimentación de una planta machacadora para la elaboración de áridos por machaqueo de residuos inertes” en la partida de l’Atzaïla, pol. 1, parc. 454 i 458 de Pego. En data d’11 de setembre de 2007 l’Ajuntament de Pego concedeix la llicència “a condició que no es modifique l’activitat”. La pedrera compta, amb data de 27 d’agost de 1963, amb autorització per a la fabricació de calç en forn de menys de 10 m³ de capacitat i per a la trituració amb un sol molí.
L’Associació GELIBRE està convençuda, i així ho reflectéix en l’escrit, que en la concessió de la llicència hi ha irregularitats que la situen lluny de la normativa sectorial aplicable a l’activitat d’extracció d’àrids.
En primer lloc l’actuació comporta una modificació substancial (contràriament a la qualificació de l’Ajuntament que l’ha considerada com a no substancial) i això té unes repercussions importantíssimes: és necessària la corresponent autorització ambiental integrada, segons disposa la disposició transitòria primera del Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental. Per tant la regularització/legalització d’una explotació existent s’ha fet sense avaluació d’impacte ambiental i sense la preceptiva autorització ambiental integrada.
En segon lloc, no s’ha aportat la relació detallada de l’estat actual de les parcel·les afectades i els efectes futurs de la seua activitat, ni el Pla de Restauració.
Tampoc el Pla de Labors i mesures correctores convencen a GELIBRE perquè no ha tingut en compte el nucli urbà de l’Atzúbia, com ho demostra una de les conclusions de la Biòloga del projecte: “Teniendo en cuenta que la actividad se emplazará alejada de la población, se considera que las medidas correctoras propuestas son suficientes para el buen funcionamiento de la planta y la protección del medio ambiente atmosférico.” Quina és la distància del nucli de població que l’Ajuntament de Pego considera suficient? Ha comprovat l’Ajuntament de Pego la quantitat de “polvo difuso” que no molesta i no és nociu, segons la mercantil, per als ciutadans del municipi de l’Atzúbia? Ha comprovat l’Ajuntament de Pego l’efecte de les vibracions i explosions sobre les construccions del nucli urbà? En definitiva tot allò que la legislació vigent disposa referent a la contaminació i qualitat ambiental per a un poble que està a escasos 500m de la pedrera?
A més a més, la llicència ha estat atorgada incomplint el propi PGOU de Pego, concretament l’article 287 (altura máxima extraordinàriament superada) i l’article 194 (absència de Pla de Restauració).
I finalment, la concessió de la llicència no ha tingut en compte allò que disposa el Decret 280/2004, de 17 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, perquè l’impacte visual sobre l’entorn sí que és “molt substancial”.


L’Atzúbia, 24 de novembre de 2008

DEGRADACIÓ PAISATGÍSTICA. MÉS ATACS AL TERRITORI

L’Associació per a la protecció mediambiental de l’Atzúbia – GELIBRE ha adreçat un escrit a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Territori denunciant una extracció d’àrids en Sòl No Urbanitzable no classificat per a aquest ús. La pedrera situada en la partida de l’Atzaïla (pol. 1) del terme de Pego, fa temps, va fer una extracció sense llicència en el terme municipal de l’Atzúbia en SNU en la muntanya la Moleta Vella que ha provocat un fort impacte en l’entorn més immediat del nucli urbà. La concessió de l’explotació data del 27 d’agost de 1963 per a la zona que el PGOU de Pego classifica com a zona d’extracció d’àrids, però no per al pol. 10 del terme de l’Atzúbia. Tot i que és posterior a la concessió, el PORN de la Marjal de Pego prohibeix l’extracció d’àrids en tot l’Àmbit (Parc i zona d’esmorteïment d’impactes) i estableix criteris paisatgístics de protecció; la Llei 4/2004 de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge estableix també criteris de preservació, protecció i restauració paisatgística; i també en el mateix sentit la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana. Per això i, sobretot pel fort impacte ambiental de l’extracció, Gelibre sol·licita i exigeix com ho fa la normativa aplicable la RESTAURACIÓ com una mesura correctora de protecció ambiental d’una alteració i degradació del paisatge, d’acord amb l’art. 70 de la Llei Forestal de la CV: “La vulneració de les prescripcions contingudes en aquesta llei tindrà la consideració d'infracció administrativa i comportarà la imposició de sancions als responsables que tinguen, l'obligació del rescabalament de danys i d'indemnització dels perjudicis, i la restauració física dels béns danyats; tot això amb independència de les responsabilitats penals, civils o d'altre ordre en què podrien incórrer els infractors.” Anterior a l’extracció hi ha el Reial Decret 2994/1982, Restauració d’espais naturals afectats per activitats extractives, art 1.2 “Procederá la restauración, siempre que se trate de aprovechamientos a explotaciones a cielo abierto…”.




L’Atzúbia, 16 de novembre de 2008